martes
PESCAT UN RAR PEIX REI
El van pescar força lluny, a 30 milles de la costa vilanovina.
DESCRIPCIÓ PEIX LUNA REAL: Lampris guttatus
De una coloración llamativa gris azulada con tinte rosa, verde y azul. Habitualmente con manchas redondas claras. El vientre es de color rojo. Aletas rojizas orladas de claro.
Posee un cuerpo alto y ovalado. La mandíbula es prominente. La dorsal en su parte anterior más elevada. Pectorales y pélvicas bastante largas. Talla: 180 cm.
Pelágico - Mesopelágico. Carnívoro. Habita en fondos de hasta 400 metros, entre aguas. Sube a la superficie. Carne muy estimada, grasa, asalmonada.
Info:
Diari Vilanova
Web Viarural
TARANTULA QUE VIU AL GARRAF

La tarántula mediterránea (Lucosa tarantula) es nativa del sur de Italia, de Croacia y de España. Las hembras alcanzan los tres centímetros de longitud corporal, siendo más grandes que los machos, que nunca superan los dos centímetros. La parte inferior del abdomen tiene una mancha negra rodada de un perfil gris anaranjado; en ocasiones hay algunas modificaciones en este patrón más general.
Tiene hábitos tanto diurnos como nocturnos y es común en hábitats secos y rocosos, donde suelen cazar al acecho. Las hembras y los juveniles excavan madrigueras para resguardarse durante las horas del día y solo las abandonan por la noche para cazar; los machos adultos permanecen sólo unos días en el nido antes de alejarse definitivamente en busca de hembras.
Un grupo de investigadores españoles han descubierto que la tarántula mediterranea que habita en el mazizo del garraf no hace servir sus 8 ojos para encontrar el camino de regreso al nido, sin que utiliza información propioceptiva que recibe a través de sus patas.
Info: Diari Vilanova
Blog Ciencia al día
Revista Naturwissenchaften
Anellen els dos polls d'àliga perdiguera per saber cap on aniran i millorar les condicions de l'espècie
miércoles
Balenes al nostre litoral.
martes
El Parc del Garraf edita un fulletó per difondre el programa de conservació de la tortuga terrestre mediterrània.
El Parc del Garraf ha reeditat un fulletó informatiu sobre la tortuga terrestre mediterrània (Testudo hermanni ssp. hermanni), una espècie molt vulnerable que pràcticament s'havia extingit en molts indrets de Catalunya.
En el fulletó s'explica el programa de conservació de la tortuga mediterrània, coordinat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, es concreta històricament el projecte de reintroducció que fa el Parc del Garraf en conveni amb la Generalitat i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Reptils de Catalunya (CRARC).
més, la publicació explica què fer si se'n té una a casa demana que si es troba una tortuga es respecti ja que és una espècie protegida de fauna salvatge autòctona i que la seva captura i tinença estan sancionades pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Font Informació: Web Parc Natural Garraf
viernes
FAUNA / Gat Mesquer o Geneta

- Orden: Carnívora
Familia: Vivérridos - Longitud del cuerpo: entre 47 y 60 cms
- Longitud de la cola: de 45 a 65 cms
- Alzada a la cruz: de 18 a 20 cms
- Longevidad: Entre 6 y 8 años en libertad. Excepcionalmente puede alcanzar los 15 años en cautividad.
Celo: Tiene lugar de enero a septiembre, con un máximo en febrero-marzo. - Gestación: La gestación dura de 55 a 65 días.
- Parto: De 1 a 4 crías, normalmente 2 ó 3, que pesan al nacer unos 70- 90 gramos y que nacen con los ojos cerrados manteniéndolos hasta los 7 días.
- Alimentación: La gineta preda sobre animales que van desde el conejo y liebre a los invertebrados, aun cuando fundamentalmente lo hace sobre roedores, si bien las aves (particularmente pájaros), anfibios, reptiles e insectos, también constituyen un porcentaje significativo de su dieta. Los frutos otoñales de igual modo forman parte de su alimentación, siendo fácil apreciar en sus excrementos huesos de frutos consumidos por el animal (cereza, ciruela o majoleto, entre otros). Las disponibilidades estacionales van a condicionar importantemente su versátil dieta.
Fotografías: David Díez Frontón
Info: SierradeBaza
miércoles
L'àguila perdiguera del Parc del Garraf inicia la posta

Una de les tres parelles d'àliga perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que viuen al Parc del Garraf ha post el primer ou el dimarts 24 de febrer a les 12.55 del migdia. Amb aquesta posta s'inicia la fase de reproducció d'aquesta espècie vulnerable. Una webcam permetrà veure, per quart any consecutiu, tot el procés fins que les noves àligues siguin adultes i volin del niu.
La posta d'aquesta parella s'ha fet més tard que els dos anys anteriors, en què l'estabilitat de la parella va avançar la fase de reproducció. De les altres dues parelles del parc, una està preparant el niu. Si es produeix la posta també s'oferiran imatges en directe.
La parella ha post el primer ou després d'uns dies en què han preparat molt bé el niu, portant branques de tant en tant. El mascle ha estat present en la posta. En un parell de dies, la femella podria pondre un segon ou. La fase d'incubació és de 40 dies, per la qual cosa es calcula que entre el 5 i 6 d'abril podria néixer el primer pollet.
Font de la informació:Parc del Garraf
sábado
Reportatge " l'àliga cuabarrada "
L'àliga perdiguera del Garraf inicia la nidificació
domingo
GUINEU / ZORRO (Fauna)

Al parc del Garraf habita la GUINEU (Zorro), es crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja.
No es pot confondre amb cap altre mamífer gràcies al seu aspecte, que recorda el del llop o el del gos pastor alemany, però amb les potes relativament més curtes i la cua més llarga i peluda.
També es pot refugiar en coves i en construccions humanes abandonades.
jueves
EL TEMPORAL ARROSSEGA GRAN QUANTITAT DE PLANTES MARINES / "Cymodocea Nodosa" (FLORA)
El fort temporal que va assotar la costa del Garraf va arrencar gran quantitat de plantes marines. Segons experts es tracta d'exemplars de l'espècie CYMODOCEA NODOSA, una planta fanerògama marina molt similar a la Posidonia Oceanica.
La imatge de les platges plenes de centenars de quilos d'aquesta planta era espectacular. No es té coneixement en els últims anys d'un episodi tan important de desarrelament d'aquesta espècie, que ha substituït la posidònia en moltes praderies marines. 
VIDEO YOUTUBE : OCEANA investiga la reproducción sexual de Cymodocea nodosa, una de las cinco plantas submarinas del Mediterráneo.
OCEANA Investigación CYMODOCEA
Noticia: Diari Vilanova 7/11/2008
lunes
MARGALLÓ (Flora)
Como el olivo (Olea europea), el algarrobo (Ceratonia siliqua) o la encina (Quercus ilex) y la carrasca (Quercus coccifera), el palmito puede considerarse como uno de los elementos más representativos de la vegetación mediterránea del suroeste de Europa.
A veces llegan a constituir grandes palmitares impenetrables y otras aparecen más esparcidos, en zonas altamente erosionadas y desnudas de casi toda vegetación.
Tiene un porte arbustivo, no superando por lo general los 2 m de altura. Bajo cultivo puede desarrollar un tronco de varios metros de alto. Su crecimiento es lento.
Las hojas, con forma de abanico, son persistentes, rígidas y derechas, con largos y delgados pecíolos cargados con espinas laterales y la lámina dividida en 16-20 segmentos puntiagudos.
Se aprovechan las hojas en cestería o para fabricar escobas, y las fibras que se extraen de ellas en la industria papelera y la textil.
Sus frutos, llamados vulgarmente dátiles de zorra o palmiches, se emplearon en medicina popular como astringente.
En otro tiempo, y aún ahora en el Norte de África, se aprovechaban las raíces por su riqueza en azúcar como sucedáneo de la zarzaparrilla.
l'àliga perdiguera al nostre entorn
DEsde el año 2.003 el Aguila Perdiguera en ocasiones, sobrevuela nuestra urbanización. El Parc del Garraf cita:
L'àguila perdiguera o cuabarrada és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf.
L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls.
L'any 2006 s'ha instal·lat una càmera en un altre niu dins l'àmbit del parc. Ambdues càmeres han permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie.
Des de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es desenvolupa el Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera que inclou fonamentalment les següents línies de treball: la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anàlisi de la dieta i el radioseguiment d'exemplars.
El radioseguiment s'ha portat a terme conjuntament amb el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i el Ministerio de Medio Ambiente. La instal·lació de les càmeres als nius ha estat possible gràcies a la col·laboració dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i el visionat de les imatges en l'exposició de l'àliga perdiguera, a l'Oficina del Parc a la Pleta, gràcies a la col·laboració de AENA (Aeropuertos de España).
El águila Perdiguera está catalogada como "En Peligro de Extinción" según el Libro Rojo de las Aves de España que edita SEO/BirdLife.
En la web del Parc Natural se pueden ver videos de los nidos con las crias de estas águilas, cómo le traen comida, etc...
Es bonito ver que estamos rodeados de naturaleza y más si contribuimos a las especies en extinción cómo es el Águila y la tortuga mediterranea.
Saludos!
Información extraida: Web Parc del Garraf / Videos: Youtube / Fotografías: Google
jueves
MOSQUIT TIGRE
El mosquit tigre ha tornat amb més força que l'any passat i ja està present en 55 municipis de set comarques diferents, entre elles el Garraf. A la comarca, aquest mosquit d'origen asiátic es torba a Vilanova i la Geltrú, Sitges i Cubelles. Encara no, a Sant Pere de Ribes. Peró no tenir que deixar d'estar alerta ja que desde la direcció del Medi Ambient afirman que cada any augmenta la presència a Catalunya, i la previsió és que aquesta temporada continuï la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, Tarragonès, Garraf i Maresme.
Tenim de seguir les recomanacions per prevenir la picadura d'aquet insecte, encara que encara no estigui a la nostre urbanització.
RECOMANACIONS
El mosquit tigre utilitza l'aigua estancada per reproduir-se, d'aquesta manera es recomana no deixar aigua acumulada en petits recipients, com poden ser els plats dels restos de les plantes, gots, ampolles, petits cubs o similars, aixó fa que afovoreixen la seva proliferació.
Només son perillosos aquells recipients petits, les piscines, rius i altres masses d'aigua no són adients per al mosquit.
El període d'activitat del mosquit tigre a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al novembre.
Les picades del mosquit tigre es caracteritzen per ser molt doloroses i molestes.
Font informació: Diari Vilanova (27/06/08)
martes
16 Espècies de RATPENATS al Parc Natural Garraf
Al Parc del Garraf, que destaca per la gran cuantitat de cavernes i avencs del seu massis calcari, s'han comptabilitzat fins a 16 espècies diferents de Ratpenats. Especial rellevància té el decobriment de la presència del ratpenat soprano i del d'orelles dentades.
El biòleg del Parc del Garraf, el senyor Josep Torrentó, destaca en declaracions el fet que ja fa anys que es fa el seguiment del quiròpters, la qual cosa ha permès donar fruits tan destacats com la localització en el 2006 d'una espècie molt rara, el ratpenat SOPRANO, descoberta fa uns anys per un grup de biòlegs de la Univesitat de Bristol (Anglatera). És el ratpenat més petit d'Europa.
Pocs coneixements es tenen sobre la biologia i l'ecologia de l'especie. No obstant això, la presència del ratpenat soprano sembla ser vinculada als ambients aquàtics, rius, estanys, embassaments o maresmes. Hi ha poques dades per estimar quin és l'estat de conservació al Parc del Garraf. Això no obstant, les primeres dades obtingudes semblen indicar que no és una espècie amenaçada.
viernes
TORTUGA MEDITERRANEA
Data de la notícia24/04/2008










