*** Actualitzant 🙌🏻 ***
Mostrando entradas con la etiqueta FAUNA / FLORA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta FAUNA / FLORA. Mostrar todas las entradas

martes

PESCAT UN RAR PEIX REI






La barca Port de Vilanova, va pescar el passat 7 de Setembre un rar exemplar de peix de 38 quilos i 700 grams. Es tracta del conegut en castellà com a PEZ LUNA REAL el va adquirir a la subhasta de la llotja vilanovina l'empresa Peixexpress S.A. i s'ha servit preparat amb un suau escabetx, en el reeixit menú pica pica de 35 euros del "Peixerot".


El van pescar força lluny, a 30 milles de la costa vilanovina.






DESCRIPCIÓ PEIX LUNA REAL: Lampris guttatus

De una coloración llamativa gris azulada con tinte rosa, verde y azul. Habitualmente con manchas redondas claras. El vientre es de color rojo. Aletas rojizas orladas de claro.
Posee un cuerpo alto y ovalado. La mandíbula es prominente. La dorsal en su parte anterior más elevada. Pectorales y pélvicas bastante largas. Talla: 180 cm.

Pelágico - Mesopelágico. Carnívoro. Habita en fondos de hasta 400 metros, entre aguas. Sube a la superficie. Carne muy estimada, grasa, asalmonada.




Info:
Diari Vilanova
Web Viarural

TARANTULA QUE VIU AL GARRAF



La tarántula mediterránea (Lucosa tarantula) es nativa del sur de Italia, de Croacia y de España. Las hembras alcanzan los tres centímetros de longitud corporal, siendo más grandes que los machos, que nunca superan los dos centímetros. La parte inferior del abdomen tiene una mancha negra rodada de un perfil gris anaranjado; en ocasiones hay algunas modificaciones en este patrón más general.

Tiene hábitos tanto diurnos como nocturnos y es común en hábitats secos y rocosos, donde suelen cazar al acecho. Las hembras y los juveniles excavan madrigueras para resguardarse durante las horas del día y solo las abandonan por la noche para cazar; los machos adultos permanecen sólo unos días en el nido antes de alejarse definitivamente en busca de hembras.

Un grupo de investigadores españoles han descubierto que la tarántula mediterranea que habita en el mazizo del garraf no hace servir sus 8 ojos para encontrar el camino de regreso al nido, sin que utiliza información propioceptiva que recibe a través de sus patas.


Info: Diari Vilanova
Blog Ciencia al día
Revista Naturwissenchaften

Anellen els dos polls d'àliga perdiguera per saber cap on aniran i millorar les condicions de l'espècie


El Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals van accedir al niu de la parella d'àligues perdigueres del Parc del Garraf el 14 de maig per fer l'anellament dels dos polls. L'anellament permet millorar el coneixement sobre els moviments de dispersió, conèixer les causes de mortalitat d'aquests individus i, en conseqüència, fer accions de conservació de l'espècie.


Amb el codi de l'anella, que és visible des de lluny, també es podrà confirmar el grau de retorn o reclutament d'aquests individus en els territoris on s'han criat, un cop hagin assolit la maduresa sexual (s'estima que a partir dels 2 anys).
El moment de l'anellament s'aprofita per prendre dades vitals dels polls, com ara el pes, si tenen paràsits i se'ls pren una mostra de sang. L'estat de salut permet veure si pateixen problemes de contaminació, de mala alimentació o d'hàbitat i veure si tenen relació amb algun factor en què es pugui incidir.
Font de la informació:
Àrea d'Espais Naturals

miércoles

Balenes al nostre litoral.


Grácies al Blog titulat EL SITGES QUE ESTIMO de Josep María Alegre , podem veure unas magnífiques fotos fetes a una balena al nostre litoral. També mostre les seves fotos espectaculars de Sitges.
Felicitats Josep María pel teu Blog y les teves fotos!!!!
Per veure les fotos fes clik a l'enllaç:
Info:
Blog Josep María Alegre

martes

El Parc del Garraf edita un fulletó per difondre el programa de conservació de la tortuga terrestre mediterrània.

El Parc del Garraf ha reeditat un fulletó informatiu sobre la tortuga terrestre mediterrània (Testudo hermanni ssp. hermanni), una espècie molt vulnerable que pràcticament s'havia extingit en molts indrets de Catalunya.



En el fulletó s'explica el programa de conservació de la tortuga mediterrània, coordinat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Així mateix, es concreta històricament el projecte de reintroducció que fa el Parc del Garraf en conveni amb la Generalitat i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Reptils de Catalunya (CRARC).

més, la publicació explica què fer si se'n té una a casa demana que si es troba una tortuga es respecti ja que és una espècie protegida de fauna salvatge autòctona i que la seva captura i tinença estan sancionades pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.


Font Informació: Web Parc Natural Garraf




viernes

FAUNA / Gat Mesquer o Geneta



La Geneta es un carnívoro de tamaño medio, perteneciente a la familia de los vivérridos, con un aspecto singular e inconfundible dentro de la fauna ibérica. De patas cortas sobre las que se levanta un cuerpo alargado, de coloración grisácea, en la que abundan las manchas o moteados oscuros que confieren a cada individuo de la especie unos rangos propios.


la gineta está provista de una larguísima y gruesa cola, adornada con unos característicos anillos de color negro (de 8 a 10), alcanza una longitud superior a la de la cabeza más el cuerpo, lo que la diferencia claramente de un gato montés.


La cabeza de la gineta es pequeña, destacando en la misma sus pabellones auriculares, unos grandes ojos con características pupilas verticales adaptados a la visión nocturna y debajo de los ojos unas características manchas blancas.


La gineta cuando caza es vibrante, ágil, silenciosa y constituye todo un espectáculo de vitalidad y precisión. Su olfato y oído son muy finos, puede trepar muy bien por los árboles en busca de sus presas, pudiendo saltar de unas ramas a otras -buscando el equilibrio con la cola- con increíble agilidad. Al igual que el gato montés, captura a sus presas con las garras, las que cuentan con uñas retráctiles que guarda para las ocasiones vitales dentro de unas vainas. Las presas de mediano tamaño suelan morderlas en el cuello, devorando tras la muerte de la víctima.


  • Orden: Carnívora
    Familia: Vivérridos
  • Longitud del cuerpo: entre 47 y 60 cms
  • Longitud de la cola: de 45 a 65 cms
  • Alzada a la cruz: de 18 a 20 cms
  • Longevidad: Entre 6 y 8 años en libertad. Excepcionalmente puede alcanzar los 15 años en cautividad.
    Celo: Tiene lugar de enero a septiembre, con un máximo en febrero-marzo.
  • Gestación: La gestación dura de 55 a 65 días.
  • Parto: De 1 a 4 crías, normalmente 2 ó 3, que pesan al nacer unos 70- 90 gramos y que nacen con los ojos cerrados manteniéndolos hasta los 7 días.
  • Alimentación: La gineta preda sobre animales que van desde el conejo y liebre a los invertebrados, aun cuando fundamentalmente lo hace sobre roedores, si bien las aves (particularmente pájaros), anfibios, reptiles e insectos, también constituyen un porcentaje significativo de su dieta. Los frutos otoñales de igual modo forman parte de su alimentación, siendo fácil apreciar en sus excrementos huesos de frutos consumidos por el animal (cereza, ciruela o majoleto, entre otros). Las disponibilidades estacionales van a condicionar importantemente su versátil dieta.

VIDEO GENETA DEL GARRAF

Fotografías: David Díez Frontón

Info: SierradeBaza

miércoles

L'àguila perdiguera del Parc del Garraf inicia la posta



Una de les tres parelles d'àliga perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que viuen al Parc del Garraf ha post el primer ou el dimarts 24 de febrer a les 12.55 del migdia. Amb aquesta posta s'inicia la fase de reproducció d'aquesta espècie vulnerable. Una webcam permetrà veure, per quart any consecutiu, tot el procés fins que les noves àligues siguin adultes i volin del niu.

La posta d'aquesta parella s'ha fet més tard que els dos anys anteriors, en què l'estabilitat de la parella va avançar la fase de reproducció. De les altres dues parelles del parc, una està preparant el niu. Si es produeix la posta també s'oferiran imatges en directe.

La parella ha post el primer ou després d'uns dies en què han preparat molt bé el niu, portant branques de tant en tant. El mascle ha estat present en la posta. En un parell de dies, la femella podria pondre un segon ou. La fase d'incubació és de 40 dies, per la qual cosa es calcula que entre el 5 i 6 d'abril podria néixer el primer pollet.

VIDEO POSTA PRIMER OU

VIDEO POSTA SEGON OU

Font de la informació:Parc del Garraf



sábado

Reportatge " l'àliga cuabarrada "



Video con una extensa explicación de Aguila Cuabarrada, conservación, seguimiento e historia en el Parc del Garraf.


L'àliga perdiguera del Garraf inicia la nidificació



El novembre passat una de les parelles d'àliga perdiguera o cuabarrada -espècie en perill d'extinció- del Parc del Garraf va començar a preparar el niu per a aparellar-se i tenir pollets. A la web del parc ja es poden consultar els primers vídeos de la nidificació d'enguany, un procés que es podrà seguir novament en directe per Internet quan la femella pongui els ous.


A la web del Parc del Garraf, a més dels vídeos dels anys anteriors, ja es poden veure tres vídeos gravats el 28 de novembre en què es poden observar diversos moments de preparació del niu per part de la parella d'àligues.


Es calcula que l'àliga pondrà els ous entre finals de gener i primers de febrer, és llavors quan començarà l'emissió en directe per Internet, a través d'una webcam, de dos nius ubicats al Parc del Garraf.


Aquest serà el quart any en què es podran veure les imatges en directe en el marc del Programa del Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera al Parc del Garraf de la Diputació de Barcelona. Aquest programa compta amb l'esponsorització d'AENA i l'ajuda dels agents rurals de la Generalitat de Catalunya per al manteniment de les càmeres. Les imatges es graven des de l'any 2003.






Font de la informació

Parc del Garraf

domingo

GUINEU / ZORRO (Fauna)



Al parc del Garraf habita la GUINEU (Zorro), es crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja.

No es pot confondre amb cap altre mamífer gràcies al seu aspecte, que recorda el del llop o el del gos pastor alemany, però amb les potes relativament més curtes i la cua més llarga i peluda.



Definició: Wikipedia

Mentre camina, manté la cua en posició horitzontal. El musell és estret, i les orelles, triangulars i dretes.
El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color vermellós, amb el ventre i l'extrem de la cua blancs. La coloració, però, és molt variable. Per exemple, un color de pelatge força corrent en alguns llocs és l'anomenat "carboner", amb el ventre, la cara interna de les potes i l'extrem de la cua negres.
Dimensions corporals: cap + cos (55 - 85 cm) i la cua (28 - 46 cm). Pes: 4-8 kg.
Viu gairebé en qualsevol tipus d'hàbitat, però allà on assoleix densitats més altes és a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcionen aliment gairebé il·limitat. Segurament això és el que l'ha convertit en el carnívor més abundant a les terres catalanes.
Viu en grups socials formats per un mascle i diverses femelles i excava caus a terra o bé aprofita els que han abandonat altres animals -com ara conills i teixons- i els engrandeix.
També es pot refugiar en
coves i en construccions humanes abandonades.

jueves

EL TEMPORAL ARROSSEGA GRAN QUANTITAT DE PLANTES MARINES / "Cymodocea Nodosa" (FLORA)

El fort temporal que va assotar la costa del Garraf va arrencar gran quantitat de plantes marines. Segons experts es tracta d'exemplars de l'espècie CYMODOCEA NODOSA, una planta fanerògama marina molt similar a la Posidonia Oceanica.

La imatge de les platges plenes de centenars de quilos d'aquesta planta era espectacular. No es té coneixement en els últims anys d'un episodi tan important de desarrelament d'aquesta espècie, que ha substituït la posidònia en moltes praderies marines.



SOBRE LA CYMODOCEA NODOSA:
Es coneix popularment amb el nom d'algueró, tot i que no és una alga. Viu en fons submarins de fins a 10 metres de profunditat i té una capacitat colonitzadora molt més potent que la posidònia.
És una planta autòctona i es diferencia de la seva cosina germana perquè no forma mai rozomes (tige subterrànies), sinó en forma de filaments, dels quals surten fulles, molt més estretes que les de la posidònia oceànica.
DEFINICIÓN WIKIPEDIA:
La seba (Cymodocea nodosa) es una especie de fanerógama marina que pertenece a la familia Cymodoceaceae.
Los fondos donde abundan son conocidos como sebadales en Europa y ceibadales en Cuba y en México. Se encuentran sobre fondos arenosos, desde un par de metros en las orillas hasta unos 10 metros en las zonas costeras arenosas, extendiéndose incluso unos 30 metros de profundidad.
Además de estabilizar el sustrato con su sistema radicular, esta fanerógama sirve como soporte para una gran cantidad de algas filamentosas e invertebrados, que se instalan sobre sus hojas, y como lugar de desarrollo de una gran cantidad de alevines y juveniles de peces propios de los fondos rocosos, que encuentran aquí un ambiente propicio, con abundancia de alimento y sin los depredadores de las zonas rocosas. De igual forma, las praderas presentan también una fauna característica, representada por peces como la herrera (Lithognatus), mojarra (Diplodus) o salmonete (Mullus). Su aspecto es parecido al césped de un campo deportivo porque sus hojas alargadas y de un verde casi transparente guardan bastante uniformidad.

VIDEO YOUTUBE : OCEANA investiga la reproducción sexual de Cymodocea nodosa, una de las cinco plantas submarinas del Mediterráneo.

OCEANA Investigación CYMODOCEA



Noticia: Diari Vilanova 7/11/2008
Info datos: Google

lunes

MARGALLÓ (Flora)

Muchos de nosotros hemos observado en numerosas ocasiones unas palmeras pequeñas que nacen y viven en el parque natural, incluso nacen en nuestras parcelas.
Vamos a dedicarle un artículo a esta pequeña planta que alegra los alrededores y da color al paisaje.
MARGALLÓ
Nombre científico o latino: Chamaerops humilis
Nombre común o vulgar: Palmito, Margallón, Margalló, Palma enana, Palmito europeo, Dátiles de perro, Palma de escoba, Palmitera
Familia: Arecaceae (antes Palmaceae)
Origen: Región mediterránea
Etimología: El nombre Chamaerops humilis significa pequeño o humilde matorral
Hábitat:
Crece en la regiones áridas y secas, generalmente cercanas al litoral, en el Norte de África, Sur de Italia, España e islas del Mediterráneo occidental.

Como el olivo (Olea europea), el algarrobo (Ceratonia siliqua) o la encina (Quercus ilex) y la carrasca (Quercus coccifera), el palmito puede considerarse como uno de los elementos más representativos de la vegetación mediterránea del suroeste de Europa.

A veces llegan a constituir grandes palmitares impenetrables y otras aparecen más esparcidos, en zonas altamente erosionadas y desnudas de casi toda vegetación.

Tiene un porte arbustivo, no superando por lo general los 2 m de altura. Bajo cultivo puede desarrollar un tronco de varios metros de alto. Su crecimiento es lento.

Las hojas, con forma de abanico, son persistentes, rígidas y derechas, con largos y delgados pecíolos cargados con espinas laterales y la lámina dividida en 16-20 segmentos puntiagudos.
Las flores, unisexuales o hermafroditas, son pequeñas, amarillas y forman panículas que se originan entre los pecíolos foliares, envueltas por una espata bivalva.
Los frutos son carnosos, ovoides, de color amarillo rojizo, de 2-3 cm, y (muy importante) no son comestibles.
Usos del Margalló:
El corazón o cogollo de las plantas es tierno y comestible, lo mismo que la espata floral o jiga o higa cuando es joven, atribuyéndosele en la antigüedad la propiedad de despertar la virtud genital y ser propia para holgazanes.

Se aprovechan las hojas en cestería o para fabricar escobas, y las fibras que se extraen de ellas en la industria papelera y la textil.

Sus frutos, llamados vulgarmente dátiles de zorra o palmiches, se emplearon en medicina popular como astringente.

En otro tiempo, y aún ahora en el Norte de África, se aprovechaban las raíces por su riqueza en azúcar como sucedáneo de la zarzaparrilla.
Un dato curioso:
El ejemplar con más años de Palmito que se conoce está en Padua (Italia), "La palma di Goethe", que fue plantada alrededor de 1585.
INFORMACIÓN EXTRAIDA DE:
infojardin.com

l'àliga perdiguera al nostre entorn

DEsde el año 2.003 el Aguila Perdiguera en ocasiones, sobrevuela nuestra urbanización.

El Parc del Garraf cita:

L'àguila perdiguera o cuabarrada és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf.
L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls.


L'any 2006 s'ha instal·lat una càmera en un altre niu dins l'àmbit del parc. Ambdues càmeres han permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie.

VIDEO ÁGUILA AL PARC DEL GARRAF




Des de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es desenvolupa el Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera que inclou fonamentalment les següents línies de treball: la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anàlisi de la dieta i el radioseguiment d'exemplars.

El radioseguiment s'ha portat a terme conjuntament amb el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i el Ministerio de Medio Ambiente. La instal·lació de les càmeres als nius ha estat possible gràcies a la col·laboració dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i el visionat de les imatges en l'exposició de l'àliga perdiguera, a l'Oficina del Parc a la Pleta, gràcies a la col·laboració de AENA (Aeropuertos de España).

El águila Perdiguera está catalogada como "En Peligro de Extinción" según el Libro Rojo de las Aves de España que edita SEO/BirdLife.




En la web del Parc Natural se pueden ver videos de los nidos con las crias de estas águilas, cómo le traen comida, etc...

Web.CAM NIDOS (Fes click)

Es bonito ver que estamos rodeados de naturaleza y más si contribuimos a las especies en extinción cómo es el Águila y la tortuga mediterranea.

Saludos!

Información extraida: Web Parc del Garraf / Videos: Youtube / Fotografías: Google

jueves

MOSQUIT TIGRE

El mosquit tigre ha tornat amb més força que l'any passat i ja està present en 55 municipis de set comarques diferents, entre elles el Garraf. A la comarca, aquest mosquit d'origen asiátic es torba a Vilanova i la Geltrú, Sitges i Cubelles. Encara no, a Sant Pere de Ribes. Peró no tenir que deixar d'estar alerta ja que desde la direcció del Medi Ambient afirman que cada any augmenta la presència a Catalunya, i la previsió és que aquesta temporada continuï la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, Tarragonès, Garraf i Maresme.

Tenim de seguir les recomanacions per prevenir la picadura d'aquet insecte, encara que encara no estigui a la nostre urbanització.


RECOMANACIONS



El mosquit tigre utilitza l'aigua estancada per reproduir-se, d'aquesta manera es recomana no deixar aigua acumulada en petits recipients, com poden ser els plats dels restos de les plantes, gots, ampolles, petits cubs o similars, aixó fa que afovoreixen la seva proliferació.


Només son perillosos aquells recipients petits, les piscines, rius i altres masses d'aigua no són adients per al mosquit.

El període d'activitat del mosquit tigre a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al novembre.



Les picades del mosquit tigre es caracteritzen per ser molt doloroses i molestes.



Font informació: Diari Vilanova (27/06/08)


martes

16 Espècies de RATPENATS al Parc Natural Garraf

Al Parc del Garraf, que destaca per la gran cuantitat de cavernes i avencs del seu massis calcari, s'han comptabilitzat fins a 16 espècies diferents de Ratpenats. Especial rellevància té el decobriment de la presència del ratpenat soprano i del d'orelles dentades.

El biòleg del Parc del Garraf, el senyor Josep Torrentó, destaca en declaracions el fet que ja fa anys que es fa el seguiment del quiròpters, la qual cosa ha permès donar fruits tan destacats com la localització en el 2006 d'una espècie molt rara, el ratpenat SOPRANO, descoberta fa uns anys per un grup de biòlegs de la Univesitat de Bristol (Anglatera). És el ratpenat més petit d'Europa.

Pocs coneixements es tenen sobre la biologia i l'ecologia de l'especie. No obstant això, la presència del ratpenat soprano sembla ser vinculada als ambients aquàtics, rius, estanys, embassaments o maresmes. Hi ha poques dades per estimar quin és l'estat de conservació al Parc del Garraf. Això no obstant, les primeres dades obtingudes semblen indicar que no és una espècie amenaçada.

viernes

TORTUGA MEDITERRANEA


Aquesta primavera s'han alliberat 352 tortugues mediterrànies al Parc del Garraf .


Des que el 1992 va començar el programa de reintroducció de la tortuga mediterrània al Parc del Garraf, se n'han alliberat més de 1500 exemplars. Els darrers, els 352 d'aquesta primavera, entre mascles, femelles i juvenils procedents tant de les donacions de particulars com dels centres de cria. Aquesta tardor, quan comencin a hivernar, s'alliberaran noves tortugues.


Durant la primavera del 2007 es va realitzar un cens de tortugues, tot seguint una metodologia novedosa, i aquest ha permès saber que la supervivència de tortugues en aquest programa ha estat un èxit i és del 77%. S'han trobat 158 exemplars de tortugues que ja han nascut en llibertat al Parc del Garraf.


La tortuga terrestre mediterrània és una espècie que pràcticament s'havia extingit en molts indrets de Catalunya. Actualment es considera una espècie molt vulnerable i per això està protegida. Habita en espais oberts del clima mediterrani i la seva alimentació es basa en plantes herbàcies i mol luscs, entre d'altres.


El seu promig de vida oscil.la entre els 60 i els 65 anys. A partir dels mesos freds de la tardor i fins a la primavera, hiverna. Al Parc del Garraf, a l'estiu, quan les temperatures són molt altes, busca llocs més protegits i a l'ombra per restar en la inactivitat. El naixement dels exemplars sol ser al setembre.


Els visitants del Parc del Garraf poden veure tres exemplars de tortugues híbrides, molt similars a les autòctones, en un tancat a la Pleta, l'oficina del parc. Així mateix, el parc editarà un desplegable informatiu explicant el programa de reintroducció per a repartir-lo entre els visitants.


Formen part del projecte de reintroducció el Parc del Garraf, la Diputació de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). Actualment, l'Àrea d'Espais Naturals ha redactat un pla general de conservació de l'espècie en l'àmbit dels espais de la Xarxa de Parcs.


Font de la informacióParc del Garraf
Data de la notícia24/04/2008



Seguro que nos encontraremos alguna de estas tortugas simpáticas cuando paseemos por nuestros alrededores, así que las saludaremos y las cuidaremos para que se sientan cómodas entre nosotros.

Saludos!